La impressió de resina SLA és un art que requereix habilitat i atenció al detall. Aquesta tecnologia ofereix la possibilitat de crear peces de la màxima qualitat en un espai tridimensional, però com en qualsevol procés creatiu, hi pot haver reptes per superar.

 

Quan s’utilitza la impressió SLA, sovint sorgeixen problemes, com ara defectes a la superfície de les peces o tensions internes que poden provocar deformacions o fins i tot esquinços de dins cap a fora. Per exemple, per estalviar material, sovint les peces s’imprimeixen buides i després se’ls afegeix una carcassa interna per augmentar la rigidesa de l’estructura. Tot i això, aquest plantejament pot plantejar problemes quan la peça se sotmet a processos posteriors com el bany, l’assecatge i el clapejat.

 

Les tensions internes del material que es produeixen després del procés d’impressió poden augmentar durant els passos de processament posteriors i provocar la deformació de les peces. Aquestes tensions solen ser degudes a una retroil·luminació desigual ia la flexió del model. Encara que una retroil·luminació uniforme a la càmera de retroil·luminació pot reduir la probabilitat d’aquest problema, no l’elimina del tot.

 

Per resoldre aquest problema, un mètode eficaç és el tractament tèrmic de les peces. Pot ser per ebullició o per escalfament uniforme. Hem resolt aquest problema utilitzant una impressora 3D FDM convencional amb una plataforma escalfada. Col·locant la peça sobre la taula, l’escalfem a una temperatura òptima d’entre 120 i 160 graus. Tot seguit, s’apagava la calefacció i la peça es refredava uniformement durant 10-20 minuts. Aquest procés alleujava les tensions internes i permetia l’estabilitat estructural.

 

Així doncs, comprendre les causes del problema i utilitzar mètodes eficaços per solucionar-ho ens permet assolir una alta qualitat en la impressió SLA i garanteix la finalització amb èxit dels projectes.